Col·loqui Internacional

Santiago Rusiñol del Modernisme al Noucentisme (2007)

CONVOCATÒRIA

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861- Aranjuez 1931) és una de les personalitats més atractives i complexes de la història cultural catalana. La seva producció pictòrica, xifrada sobre un miler d’obres, i literària, que compta amb gairebé un centenar de títols de llibres i un extens nombre d’articles, el situa entre els referents més decisius de l’art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.

Format en la sensibilitat realista i naturalista, que ben aviat reinterpreta per mitjà de la seva pròpia mirada lírica en la dècada dels vuitanta del segle XIX, Rusiñol transforma el seu ideari estètic i la seva obra a partir de 1890, important des de París i Bèlgica l’Impressionisme i el Simbolisme fins a esdevenir el líder del Modernisme a Catalunya i en el medi hispànic. Els quadres i els llibres de l’artista, conjuntament amb els seus discursos programàtics entre 1891 i 1900, constitueixen una part fonamental del Modernisme i exerceixen una influència cabdal en les arts i en les lletres catalanes i hispàniques fins ben entrat el segle XX.

Fins 1903, en què publica el resultat de la fusió de la seva obra pictòrica i de la prosa poètica a l’àlbum Jardins d’Espanya, el correlat entre pintura i literatura constitueix la unitat que caracteritza les seves idees estètiques. Des d’aquesta data, exhaurit el llenguatge del Modernisme i del Simbolisme, l’obra de Rusiñol entra en un període d’un enorme interès per la seva diversificació formal, tant en la pintura com en les obres literàries. La seva obra travessa successivament el Naturalisme, el Modernisme, el Noucentisme, les Avantguardes i la complexitat de l’Europa i la Catalunya d’entreguerres. Per bé que Rusiñol s’enquadra als anys del Modernisme, l’interès, la novetat i la qualitat de la seva obra depassen tot intent d’encasellament.

El present Col.loqui, organitzat per la SCLL i l’IEC amb motiu de l’Any Rusiñol i del Centenari de l’IEC, sorgeix de la necessitat d’estudiar, descobrir o replantejar la personalitat i l’obra de Santiago Rusiñol al llarg dels anys del Noucentisme. D’una banda, des del terreny periodístic el Glosari de Xènius dicta la pauta dels comportaments cívics i culturals. D’altra, la institucionalització de la cultura esdevé una realitat fins llavors desconeguda. La fundació de l’IEC (1907), el foment de la investigació humanística i científica per part de la Mancomunitat així com els propòsits culturalistes i culturalitzadors dels homes del Noucentisme comporten un canvi de panorama sense precedents. La relativa adaptació de Rusiñol al nou context, més des de l’instint de la supervivència que de la confrontació directa, la seva incansable vocació creativa, la decidida aposta pel teatre i per la novel.la, i també l’heterogeni cúmul de relacions amb el medi cultural, artístic i literari de la Catalunya i l’Espanya de les tres primeres dècades de segle XX li atorguen encara més popularitat i una constant presència pública. Picasso, Miquel Utrillo, Henry de Régnier, Jean-Paul Toulet, Joan Alcover, Gabriel Alomar, Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, Miguel Sarmiento, Eduard L. Chavarri, Antoni López, Enric Borràs, Léon Daudet, Gregorio Martínez Sierra, María Lejárraga, Rubén Darío, Margarida Xirgu, Manuel de Falla, Isaac Albéniz, Benito Pérez Galdós, Miguel de Unamuno, Ramon M. del Valle Inclán, Josep Carner, Josep M. de Sagarra i Josep Pla són alguns dels noms de referència d’aquesta etapa.

La reivindicació que el 1918 en fan escriptors tan significatius del nou panorama cultural com Josep Carner i Josep M.de Sagarra i, uns anys més tard, Josep Pla, atorga la justa mesura de la importància i de l’acceptació de Rusiñol també en la cultura del segle XX. La presència constant en el món de l’art, i la reedició i posada en escena d’algunes de les seves obres més populars de manera continuada des de 1931 fins l’actualitat corroboren l’acceptació del personatge, que s’ha consolidat com un dels nostres grans valors culturals.

Adversari manifest d’Eugeni d’Ors i addicte entusiasta de Pompeu Fabra, l’existència d’un Santiago Rusiñol en plena activitat des dels anys del Modernisme fins la fi del Noucentisme obre una àmplia perspectiva d’anàlisi i estudi interdisciplinars que la celebració del present Col.loqui es proposa explorar i incentivar, per tal de descobrir i posar en valor l’etapa menys coneguda del recorregut artístic i intel.lectual de Santiago Rusiñol.

Programa

12.IV.2007 Sessions a la seu de l’IEC

Conferència inaugural

El Rusiñol del Glosari, Margarida Casacuberta

13.IV.2007 Sessions a la seu de l’IEC

Ponència 1. Rusiñol, artista modern, Jordi Castellanos

Comunicacions

Irene Gras: Figures i escenaris de la decadència en Rusiñol

Carles Bastons: El Senyor Esteve, un personatge polisèmic de la literatura catalana

Xuan Carlos Busto i Alberto Fenoll: L’auca del Senyor Esteve: clarors i foscors

Guillem-Jordi Graells: Un manuscrit de l’Institut del Teatre amb una primera redacció, parcial, de L’auca del Senyor Esteve

Ponència 2. Santiago Rusiñol, entre els Països Catalans i la cultura hispànica, Lourdes Sánchez Rodrigo

Comunicacions

Ignasi Domènech: L’excursionisme i el jove Rusiñol

Joan Alegret: Ruïnes al clar de la lluna: Heredia, Rusiñol, Zanné

Jordi Cirera: Rusiñol i Manlleu, una relació poc coneguda

Jordi Domènech: Rusiñol a València, “un raig de llum fecund”

Àngels Ribes: Santiago Rusiñol, traductor d’Alphonse Daudet

Ponència 3. L’obra artística de Rusiñol, del Modernisme a la pintura del segle XX, Francesc Fontbona

Comunicacions

Juan C. Bejarano: (Auto)retrat emmascarat de Santiago Rusiñol: Figura femenina (1894) (MNAC Barcelona) i el pintor emmirallat

Montserrat Pérez: Santiago Rusiñol i La Colla del Safrà

Davide Lacagnina: Fortuna italiana de Santiago Rusiñol: el papel de Vittorio Pica

Teresa-M. Sala: “Ut pictura poesis”. Rusiñol i els jardins del segle XX

Taula rodona 1: L’artista total, vist pels artistes

Moderador : Magí Sunyer (Universitat Rovira i Virgili)

Lluís Soler, actor

Artur Ramon, historiador de l’art i antiquari

Ricard Salvat, dramaturg

14.IV.07 Saló Blau del Palau de Maricel, Sitges

Ponència 4. Santiago Rusiñol i la modernització cultural. Etapa mallorquina, Damià Pons

Comunicacions

Nina Ferrer: Eivissa, l’illa blanca de Rusiñol

Teresa Costa-Gramunt: Un simbolisme sobre els prenedors de lluna

Carme Carreño i Anna Valls: En Santiago Rusiñol a través dels fons de l’Institut del Teatre

Maria Saborit: El llegat de Rusiñol i els fons documentals de Sitges

Anna Gudayol: Documentació manuscrita de Santiago Rusiñol a la Biblioteca de Catalunya

Ponència 5. Rusiñol, escriptor del segle XX. Periodisme i novel·la des del context europeu, Anna Sawicka

Comunicacions

Dora Faix: Santiago Rusiñol, prosista i dramaturg. Obres en dues versions

Maria Dasca: “La cultura en el desert”. Rusiñol i l’alternativa teratològica de La Niña Gorda (1917)

Isabel Sánchez i Costa: El català de la Mancha, la seva vinculació amb Cervantes amb una mirada des de la psicoanàlisi

Assumpta Clopas: Santiago Rusiñol i Francesc Pujols, una breu relació

Francesc Ruiz: Màximes i mals pensaments de Rusiñol: entre l’escepticisme moral i l’aforisme artístic

Taula Rodona, 2: L’artista total, vist pels artistes

Moderador: Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes

Ramon Madaula, actor

Oriol Pi de Cabanyes, escriptor

Fernando Krahn, dibuixant

Ponència 6.

La creació d’un univers íntim. Rusiñol i el Cau Ferrat. Presentació de la Guia del Cau Ferrat, Roland Sierra.

Sessió de cloenda

Conferència de cloenda. Algunes raons per admirar Rusiñol, Carme Riera

Cloenda, a càrrec d’August Bover, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i de Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans

Espectacle Santiago Rusiñol i el seu temps. Companyia La Maleta Portàtil

LLISTA DE PARTICIPANTS

Alegret, Joan

Barón, Ester

Bastons, Carles

Bejarano, Juan C.

Bover, August

Busto, Xuan Carlos

Carreño, Carme

Casacuberta, Margarida

Castellanos, Jordi

Cerdó, Marc Eugeni

Cinnamond, Norman

Cirera, Jordi

Clopas, Assumpta

Corretger, Montserrat

Costa-Gramunt, Teresa

Dasca, Maria

Domènech, Ignasi

Domènech, Jordi

Faix, Dora

Fenoll, Alberto

Ferrer, Nina

Fontbona, Francesc

Giral d’Arquer, Joan Manuel

Graells, Guillem-Jordi

Gras, Irene

Gudayol, Anna

Izquierdo, Oriol

Krahn, Fernando

Lacagnina, Davide

Madaula, Ramon

Miras Bernal, Guadalupe

Moret, Kima

Panyella, Vinyet

Paradell Romero, Laura

Pérez Canes, Naomí

Pérez, Montserrat

Pi de Cabanyes, Oriol

Pons, Damià

Ramon, Artur

Requesens, Joan

Ribes, Àngels

Riera, Carme

Rodés, M. Carme

Roset, Isidre

Ruiz, Francesc

Rusiñol i Soler, Josep

Saborit, Maria

Sala, Maria-T.

Salvat, Ricard

Sánchez i Costa, Isabel

Sánchez Rodrigo, Lourdes

Saumell i Focada, Montserrat

Sawicka, Anna

Sierra, Roland

Soler, Lluís

Sunyer, Magí

Szabo, Barbara

Valls, Anna

Viladomiu i Canela, Pilar

PUBLICACIO DE LES ACTES

Properament en edició electrònica en aquesta pàgina web