Santiago Rusiñol del Modernisme al Noucentisme (2007)
Col·loqui Internacional
Santiago Rusiñol del Modernisme al Noucentisme (2007)
CONVOCATÒRIA
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861- Aranjuez 1931) és una de les personalitats més atractives i complexes de la història cultural catalana. La seva producció pictòrica, xifrada sobre un miler d’obres, i literària, que compta amb gairebé un centenar de títols de llibres i un extens nombre d’articles, el situa entre els referents més decisius de l’art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.
Format en la sensibilitat realista i naturalista, que ben aviat reinterpreta per mitjà de la seva pròpia mirada lírica en la dècada dels vuitanta del segle XIX, Rusiñol transforma el seu ideari estètic i la seva obra a partir de 1890, important des de París i Bèlgica l’Impressionisme i el Simbolisme fins a esdevenir el líder del Modernisme a Catalunya i en el medi hispànic. Els quadres i els llibres de l’artista, conjuntament amb els seus discursos programàtics entre 1891 i 1900, constitueixen una part fonamental del Modernisme i exerceixen una influència cabdal en les arts i en les lletres catalanes i hispàniques fins ben entrat el segle XX.
Fins 1903, en què publica el resultat de la fusió de la seva obra pictòrica i de la prosa poètica a l’àlbum Jardins d’Espanya, el correlat entre pintura i literatura constitueix la unitat que caracteritza les seves idees estètiques. Des d’aquesta data, exhaurit el llenguatge del Modernisme i del Simbolisme, l’obra de Rusiñol entra en un període d’un enorme interès per la seva diversificació formal, tant en la pintura com en les obres literàries. La seva obra travessa successivament el Naturalisme, el Modernisme, el Noucentisme, les Avantguardes i la complexitat de l’Europa i la Catalunya d’entreguerres. Per bé que Rusiñol s’enquadra als anys del Modernisme, l’interès, la novetat i la qualitat de la seva obra depassen tot intent d’encasellament.
El present Col.loqui, organitzat per la SCLL i l’IEC amb motiu de l’Any Rusiñol i del Centenari de l’IEC, sorgeix de la necessitat d’estudiar, descobrir o replantejar la personalitat i l’obra de Santiago Rusiñol al llarg dels anys del Noucentisme. D’una banda, des del terreny periodístic el Glosari de Xènius dicta la pauta dels comportaments cívics i culturals. D’altra, la institucionalització de la cultura esdevé una realitat fins llavors desconeguda. La fundació de l’IEC (1907), el foment de la investigació humanística i científica per part de la Mancomunitat així com els propòsits culturalistes i culturalitzadors dels homes del Noucentisme comporten un canvi de panorama sense precedents. La relativa adaptació de Rusiñol al nou context, més des de l’instint de la supervivència que de la confrontació directa, la seva incansable vocació creativa, la decidida aposta pel teatre i per la novel.la, i també l’heterogeni cúmul de relacions amb el medi cultural, artístic i literari de la Catalunya i l’Espanya de les tres primeres dècades de segle XX li atorguen encara més popularitat i una constant presència pública. Picasso, Miquel Utrillo, Henry de Régnier, Jean-Paul Toulet, Joan Alcover, Gabriel Alomar, Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, Miguel Sarmiento, Eduard L. Chavarri, Antoni López, Enric Borràs, Léon Daudet, Gregorio Martínez Sierra, María Lejárraga, Rubén Darío, Margarida Xirgu, Manuel de Falla, Isaac Albéniz, Benito Pérez Galdós, Miguel de Unamuno, Ramon M. del Valle Inclán, Josep Carner, Josep M. de Sagarra i Josep Pla són alguns dels noms de referència d’aquesta etapa.
La reivindicació que el 1918 en fan escriptors tan significatius del nou panorama cultural com Josep Carner i Josep M.de Sagarra i, uns anys més tard, Josep Pla, atorga la justa mesura de la importància i de l’acceptació de Rusiñol també en la cultura del segle XX. La presència constant en el món de l’art, i la reedició i posada en escena d’algunes de les seves obres més populars de manera continuada des de 1931 fins l’actualitat corroboren l’acceptació del personatge, que s’ha consolidat com un dels nostres grans valors culturals.
Adversari manifest d’Eugeni d’Ors i addicte entusiasta de Pompeu Fabra, l’existència d’un Santiago Rusiñol en plena activitat des dels anys del Modernisme fins la fi del Noucentisme obre una àmplia perspectiva d’anàlisi i estudi interdisciplinars que la celebració del present Col.loqui es proposa explorar i incentivar, per tal de descobrir i posar en valor l’etapa menys coneguda del recorregut artístic i intel.lectual de Santiago Rusiñol.
Programa
12.IV.2007 Sessions a la seu de l’IEC
Conferència inaugural
El Rusiñol del Glosari, Margarida Casacuberta
13.IV.2007 Sessions a la seu de l’IEC
Ponència 1. Rusiñol, artista modern, Jordi Castellanos
Comunicacions
Irene Gras: Figures i escenaris de la decadència en Rusiñol
Carles Bastons: El Senyor Esteve, un personatge polisèmic de la literatura catalana
Xuan Carlos Busto i Alberto Fenoll: L’auca del Senyor Esteve: clarors i foscors
Guillem-Jordi Graells: Un manuscrit de l’Institut del Teatre amb una primera redacció, parcial, de L’auca del Senyor Esteve
Ponència 2. Santiago Rusiñol, entre els Països Catalans i la cultura hispànica, Lourdes Sánchez Rodrigo
Comunicacions
Ignasi Domènech: L’excursionisme i el jove Rusiñol
Joan Alegret: Ruïnes al clar de la lluna: Heredia, Rusiñol, Zanné
Jordi Cirera: Rusiñol i Manlleu, una relació poc coneguda
Jordi Domènech: Rusiñol a València, “un raig de llum fecund”
Àngels Ribes: Santiago Rusiñol, traductor d’Alphonse Daudet
Ponència 3. L’obra artística de Rusiñol, del Modernisme a la pintura del segle XX, Francesc Fontbona
Comunicacions
Juan C. Bejarano: (Auto)retrat emmascarat de Santiago Rusiñol: Figura femenina (1894) (MNAC Barcelona) i el pintor emmirallat
Montserrat Pérez: Santiago Rusiñol i La Colla del Safrà
Davide Lacagnina: Fortuna italiana de Santiago Rusiñol: el papel de Vittorio Pica
Teresa-M. Sala: “Ut pictura poesis”. Rusiñol i els jardins del segle XX
Taula rodona 1: L’artista total, vist pels artistes
Moderador : Magí Sunyer (Universitat Rovira i Virgili)
Lluís Soler, actor
Artur Ramon, historiador de l’art i antiquari
Ricard Salvat, dramaturg
14.IV.07 Saló Blau del Palau de Maricel, Sitges
Ponència 4. Santiago Rusiñol i la modernització cultural. Etapa mallorquina, Damià Pons
Comunicacions
Nina Ferrer: Eivissa, l’illa blanca de Rusiñol
Teresa Costa-Gramunt: Un simbolisme sobre els prenedors de lluna
Carme Carreño i Anna Valls: En Santiago Rusiñol a través dels fons de l’Institut del Teatre
Maria Saborit: El llegat de Rusiñol i els fons documentals de Sitges
Anna Gudayol: Documentació manuscrita de Santiago Rusiñol a la Biblioteca de Catalunya
Ponència 5. Rusiñol, escriptor del segle XX. Periodisme i novel·la des del context europeu, Anna Sawicka
Comunicacions
Dora Faix: Santiago Rusiñol, prosista i dramaturg. Obres en dues versions
Maria Dasca: “La cultura en el desert”. Rusiñol i l’alternativa teratològica de La Niña Gorda (1917)
Isabel Sánchez i Costa: El català de la Mancha, la seva vinculació amb Cervantes amb una mirada des de la psicoanàlisi
Assumpta Clopas: Santiago Rusiñol i Francesc Pujols, una breu relació
Francesc Ruiz: Màximes i mals pensaments de Rusiñol: entre l’escepticisme moral i l’aforisme artístic
Taula Rodona, 2: L’artista total, vist pels artistes
Moderador: Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes
Ramon Madaula, actor
Oriol Pi de Cabanyes, escriptor
Fernando Krahn, dibuixant
Ponència 6.
La creació d’un univers íntim. Rusiñol i el Cau Ferrat. Presentació de la Guia del Cau Ferrat, Roland Sierra.
Sessió de cloenda
Conferència de cloenda. Algunes raons per admirar Rusiñol, Carme Riera
Cloenda, a càrrec d’August Bover, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i de Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans
Espectacle Santiago Rusiñol i el seu temps. Companyia La Maleta Portàtil
LLISTA DE PARTICIPANTS
Alegret, Joan
Barón, Ester
Bastons, Carles
Bejarano, Juan C.
Bover, August
Busto, Xuan Carlos
Carreño, Carme
Casacuberta, Margarida
Castellanos, Jordi
Cerdó, Marc Eugeni
Cinnamond, Norman
Cirera, Jordi
Clopas, Assumpta
Corretger, Montserrat
Costa-Gramunt, Teresa
Dasca, Maria
Domènech, Ignasi
Domènech, Jordi
Faix, Dora
Fenoll, Alberto
Ferrer, Nina
Fontbona, Francesc
Giral d’Arquer, Joan Manuel
Graells, Guillem-Jordi
Gras, Irene
Gudayol, Anna
Izquierdo, Oriol
Krahn, Fernando
Lacagnina, Davide
Madaula, Ramon
Miras Bernal, Guadalupe
Moret, Kima
Panyella, Vinyet
Paradell Romero, Laura
Pérez Canes, Naomí
Pérez, Montserrat
Pi de Cabanyes, Oriol
Pons, Damià
Ramon, Artur
Requesens, Joan
Ribes, Àngels
Riera, Carme
Rodés, M. Carme
Roset, Isidre
Ruiz, Francesc
Rusiñol i Soler, Josep
Saborit, Maria
Sala, Maria-T.
Salvat, Ricard
Sánchez i Costa, Isabel
Sánchez Rodrigo, Lourdes
Saumell i Focada, Montserrat
Sawicka, Anna
Sierra, Roland
Soler, Lluís
Sunyer, Magí
Szabo, Barbara
Valls, Anna
Viladomiu i Canela, Pilar
PUBLICACIO DE LES ACTES
Properament en edició electrònica en aquesta pàgina web